Manifestació 18M

L’Ajuntament de Lleida, encapçalat per Àngel Ros, es nega sistemàticament a respectar la Memòria Històrica i complir amb un mandat legal i social per la retirada del nomenclàtor franquista.

Per aquest motiu, fem una crida a tots i totes les ciutadanes de Lleida a sortir al carrer el proper 18 de març. Fem sentir la veu de la dignitat i la justícia a un Ajuntament sord.

manicarrers2

Esdeveniment a Facebook: http://bit.ly/2mmBg4h

Anuncis

Manifest

Per dignitat i coherència, familiars i amics del comunista Antonio Cantano rebutgem públicament que se li dediqui un carrer a Lleida mentre n’hi hagi de personalitats franquistes. L’Antonio va ser un incansable antifranquista que va lluitar per la dignitat de la classe treballadora i per les llibertats nacionals catalanes. Fundador de les primeres Comissions Obreres a la ciutat, va passar deu mesos a la presó Model per participar a l’Assemblea de Catalunya (1973). Amb la fi de la dictadura va ser regidor del PSUC en la primera legislatura democràtica (1979 – 1983)

L’any 2015, el govern de la Paeria va anunciar l’adjudicació de nou carrers a la ciutat: un d’ells per a Antonio Cantano, entre els barris de la Bordeta i Magraners. 41 anys després de la dictadura franquista, a Lleida encara resten vuit carrers dedicats a alts càrrecs del règim i afectes del cop d’estat del 1936. Segons l’informe que va presentar l’historiador David Sancho a la Comissió Especial de Carrers, abastament documentat, aquests són els vincles dels personatges amb la dictadura:

Joan Recasens (Alcalde Recasens)

Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic. Va estar implicat en la revolta militar a Lleida i va ser nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18 de juliol de 1936. Va ser afusellat el novembre d’aquell any.

Ramon Areny (Alcalde Areny)

Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monàrquica, cofundador del Caliu Ilerdenc, va ser alcalde de Lleida de 1939 a 1941. Durant el seu mandat a Lleida van existir, a banda de la presó, tres camps de concentració. Des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones van ser afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones van a la presó. A banda, 359 persones van ser expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.

Carmelo Fenech

Carmelo Fenech va ser delegat d’Hisenda a Lleida i el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per membres de la burgesia local que, a banda d’aficions d’esbarjo i pseudoculturals, actuava com a grup de pressió en els nomenaments de càrrecs polítics a la ciutat i la província. Els membres del Caliu defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciaven una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo” estava al servei de l’uniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.

Casimiro Sangenís

Casimiro Sangenís va ser alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida. Va ser voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta. Va ser reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.

Casmirio Sangenís Bertran

Pare de l’alcade Casimiro Sangenís, va ser membre de la Unión Patriótica de la dictadura de Primo de Rivera. Va donar suport al cop d’estat de 1936.

Miquel Montaña

Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, va ser un reconegut membre del Caliu Ilerdenc.

Germans Recasens

Jesús i Lluís Recasens, tradicionalistes, van participar activament en l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Lleida.

Lluís Besa

Carrer dedicat al regidor carlista de l’ajuntament de Lleida entre 1933 i 1936. Va donar suport a l’aixecament del 18 de juliol de 1936 i va ser afusellat. Diverses entitats de Lleida han demanat el canvi de nom d’aquest carrer pel suport que Besa va donar al cop d’estat. La Paeria insisteix en mantenir-lo per ser una víctima de la repressió republicana.

A més dels ja existents, la Paeria vol ferir encara més la necessària memòria històrica nomenant un carrer per a Juan Manuel Nadal y Gaya. Entre d’altres càrrecs, va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida, esdevenint un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat. Va lluitar en l’exèrcit franquista i va participar en l’ocupació militar de Barcelona el gener de 1939.

Seguint l’estela de la lluita als carrers de Lleida per assenyalar les restes de la dictadura – 358 vestigis, segons el cens del Memorial Democràtic –, les persones signants d’aquest manifest exigim al govern de la Paeria:

– La retirada immediata dels carrers franquistes esmentats, tal i com disposa la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament de Catalunya sobre la presència de nomenclatura feixista a l’espai públic.

– La restitució immediata de la memòria històrica, amb un acte públic de desgreuge.

No només per la memòria de l’Antonio: per tota la gent executada, represaliada i empresonada a la ciutat de Lleida durant la dictadura i la transició. Per un present de justícia i pau.

SEGRE «Un centenar de persones signen un manifest per la retirada de noms franquistes de 8 carrers de Lleida»

La Directa «La família d’un històric militant comunista rebutja que se li dediqui un carrer a Lleida mentre n’hi hagi de franquistes»

El Punt Avui «No amb franquistes»

El País «Polémica en Lleida por la decisión del Ayuntamiento de dedicar una calle a un alcalde franquista»

Rojo y Nego «L’Ocell Negre y la CGT piden retirar la calle a Sangenís»


Descarrega’t la imatge de la campanya

logo-01.jpg